29 de nov. 2012

Tornada a la realitat.


Salutacions,
Arrel dels resultats de les últimes eleccions, realitzades el passat diumenge 25 de Novembre, crec necessari realitzar una reflexió sobre la situació en que ens trobem ara per ara.
En primer lloc, considero que ERC com a partit s’ha de sentir profundament orgullós dels resultats obtinguts en aquestes eleccions, superant les previsions més optimistes i arribant a segona força política de Catalunya, igualant gairebé resultats només obtinguts en èpoques prèvies a la primera edició del tripartit.
Per tal de veure-ho millor, aquí tenim els resultats segons les enquestes de diferents medis, incloent els d’altres partits:
Enquesta 18Novembre
elPeriodico
EL PAIS
ABC
La Vanguardia
TV3
CIU (50)
63
62
61
63
54-57
PSC (20)
16
18
17
18
16-18
ERC (21)
20
18
18
15
20-23
ICV (13)
14
10
10
15
10-12
PP (19)
16
19
18
17
16-18
SI (0)
1
0
0
0
0
CUP (3)
1
2
6
2
5-6
C’s (9)
7
6
6
8
6-7

Analitzant aquestes dades per partits veiem:
CIU: Gran davallada, lògic, tot i intentar durant tota la campanya aprofitar el tema independència per tal d’assolir una majoria absoluta, tenint en compte les retallades que estan duent a terme en tots els àmbits afectant gran part de la població dificultant l’accés a, per exemple, els estudis o la sanitat. Tot i que les enquestes feien pensar que podien obtenir uns bons resultats, s’ha demostrat que el poble té memòria i no ha oblidat les dificultats que han creat durant el seu mandat i els que encara vindran, tal i com han dit ells mateixos, el pitjor està per venir.
PSC: L’alternativa sensata... que no ha atret tanta gent com pretenia. Crec que un dels seus grans problemes ha estat utilitzar en aquest precís moment en la seva campanya la paraula federalisme, no pel que suposa, si no perquè fins al moment no semblava que ho tinguessin en ment. En conclusió, un rampell que ha donat l’aparença de ser una ultima proposta, a la desesperada, davant la possible idea d’una Catalunya independent. També comentar que la davallada d’aquest partit ja ve de lluny, i costa valorar si optar pel federalisme ha ajudat a frenar aquesta tendència a la baixa o no. En conclusió, li fa falta temps per tal de redirigir les seves idees i reestructurar-se internament.
ICV: Pujada del partit, concretament uns 128.000 vots més que en les últimes eleccions, que tot i mostrar-se clarament a favor d’una consulta no s’acaba de posicionar en quina seria la seva resposta davant d’aquesta, qüestió que hauria d’anar deixant més clara.
PP: Constant. Com sempre he sentit per part de moltes persones, la dreta sempre va a votar, la falta d’opcions fan que el PP es mantingui força constant en la majoria de les eleccions. Segons ells, s’ha demostrat que l’independentisme ha perdut força, ho deuen dir per la pujada d’ERC? O per l’entrada de les CUP? Dos partits que sabem del cert que busquen la independència, recordant a més el que li costa a CIU pronunciar aquesta paraula.
SI: Inexistents. Tampoc crec que perdem massa, i menys tenint en compte el que va dir al finalitzar les eleccions el senyor López Tena, alguna cosa així com: “Catalunya podia triar entre extingir-se o la independència, i ha triat extingir-se”. Dubto molt que la extinció o no de Catalunya depengués directament de la presència de SI en el parlament.
CUP: La novetat. Partit del qual és sabuda la bona feina realitzada en els ajuntaments dels pobles, però que caldrà veure com actuen en aquest nou entorn.
C’s: Pujada esperada, tot i que superant les seves pròpies expectatives. Objectivament, cal dir que la seva campanya antiindependentista, la qual fan arribar a un extrem massa radical, però de caràcter social els hi ha sortit bé.
Finalment, ens trobem en una situació on CIU està buscant el suport principalment de ERC, també del PSC i on sabem del cert que no pactarà amb ICV.
Així doncs, pel que fa als pactes, considero que CIU ha de trencar del tot amb el PP, i que en el cas de realitzar un pacte amb ERC, s’ha d’anar amb molt de compte. M’explico, com he comentat anteriorment, les retallades més fortes estan per venir, cosa que provocarà una defallida encara més gran per part de CIU, aquestes retallades acabaran afectant també a qui mostri suport a CIU, més en el cas d’ERC, partit que es manifesta en contra d’aquestes mateixes retallades. Per tant, en el cas de realitzar algun pacte amb CIU, considero convenient fer-ho més aviat de forma externa i posant condicionants en alguns punts que es creguin convenients, tal i com en Junqueras ha comentat: “No cal entrar al govern, es pot fer perfectament des de l’oposició”.
A més a més, cal anar amb compte amb CIU, el mateix Oriol Pujol ha admès que el dret a decidir estarà “al congelador” amb aquestes paraules en unes declaracions a TV3: "Si el país no és governable en el seu dia a dia, li asseguro que el dret a decidir estarà al congelador durant molt de temps".
Aquestes declaracions les interpreto com una forma de pressionar a altres partits a pactar amb ells, però donant la sensació de que seran ells els que posaran les condicions, quan considero molt més oportú, tal i com he comentat unes línies just a sobre, que aquestes condicions en cas de pacte haurien de ser posades per l’altre partit.
Com a conclusió a tot això, crec que CIU es guarda el dret a decidir a la recàmera per tirar cap a on més li convingui.
I ja per acabar, el títol d’aquest petit article, Tornada a la realitat, fa referència a que, tot i que s’ha de seguir endavant cap a la independència, no hem de perdre el nord i hem de tenir en compte tots els problemes que hi ha actualment degut a la forta crisi que ens afecta a tots i totes. Tal i com va dir en Junqueras: “Alegria difícil de dissimular, però amb una gran preocupació per la situació del país”.

27 de nov. 2012

Eleccions 25N, reflexions.

Benvolguts/es,

Les JERC Móra d’Ebre estem valorant, analitzant i paint l’orgia emocional i electoral viscuda per tots plegats en la jornada de diumenge.

Creiem que els resultats obtinguts a les urnes són satisfactoris per Esquerra Republicana de Catalunya tot superant les enquestes més optimistes i assolint la segona posició potencial al Parlament de Catalunya amb 21 diputats. Tot i aquesta primera visió optimista, cal dir que nosaltres no som els vencedors d’aquestes eleccions, però celebrem que ho sigui un partit sobiranista. Arran dels esdeveniments viscuts l’11 de setembre de 2012, Convergència i Unió va fer un gir en la seva política nacional i amb un gest honorable i democràtic van escoltar la veu del poble i van decidir apostar pel que aquest vol, la independència (encara que els hi costi tant pronunciar aquesta paraula). El president de la Generalitat va anunciar que convocaria eleccions, i se’l va criticar per aquest fet per diversos motius.
En aquest marc, les JERC Móra d’Ebre creiem que no hi ha cap altra manera millor per conèixer els anhels d’un poble que exercint democràticament el dret de votar i, per tant, tot i les altres fórmules exposades en anterioritat a les eleccions d’aquest diumenge, ara tenim la certesa del que vol Catalunya, tenint en compte l’alta participació d’aproximadament un 70%.

Concretament, els resultats electorals van ser els següents:
Ciu: 50 (37,04%), ERC: 21 (15,56%), PSC: 20 (14,81%), PP: 19 (14,07%), ICV: 13 (9,63%) C’s: 9 (6,67%), CUP: 3 (2,22%).

Durant la campanya electoral es van definir diverses propostes per al procés nacional que definim de la següent manera:

-          Estat propi o independència: Defensat per ERC, CIU i les CUP.
-          Federalisme (o com va dir el Sr. Navarro, viure en el país de les meravelles): Defensat pel PSC.
-          Continuisme o autonomisme (o edat mitjana): Defensat pel PP i C’s.
-          Dret a decidir (i quan sapiguem que diuen els Catalans ja ens definirem): Defensat per ICV.

En qualsevol cas trobem un escenari parlamentari clarament afí a l’escissió de Catalunya vers el regne d’Espanya. (Políticament i no físicament com alguna premsa de la caverna va arribar a plantejar).
Aquells que no creguin el fet d’aquesta superioritat independentista, suposem que és pel fet de no haver cursat l’assignatura de matemàtiques bàsica del cicle elemental de l’escola o simplement pel fet que sumar suposa acceptar aquesta realitat.

Fem l’exercici doncs:

- Independència = CIU+ ERC + CUP= 50 + 21 + 3 = 74 = 54, 81%
- Utopia, vull dir... Alicia en, vull dir... que no s’ho creuen ni ells, vull dir... Rubalcaba, vull dir... si, Federalisme= PSC = 20 = 14,81%
- Edat mitjana, repressió, dretes més ràncies, Aznar, Rajoy, toxina botulínica, espoli, desigualtat social, si, Continuisme = PP + C’s= 19+9= 28= 20,74%
- Dret a decidir= (sense tenir ni idea del que ells mateixos decidiran en cas de que finalment puguem decidir en el supòsit dels supòsits que l’estat Espanyol ens deixi o no ens deixi i anant o no anant en bicicleta) ICV= 13= 9,63%

Tenint en compte que en aquesta legislatura el que es tracta és de realitzar un referèndum o una consulta, és a dir, atorgar el dret a decidir als ciutadans de Catalunya, hem de tenir en compte que, a CIU, ERC i les CUP, s’hauran de sumar els amics de ICV. És a dir:
CIU+ERC+CUP+ICV= 50+21+3+13= 87= 64,44%

Per tant, ens trobem en un escenari nacional on la independència guanya per majoria absoluta (54,81%) i el dret a decidir guanya per golejada clara (64, 44% dels electors amb la legitimitat que suposa el 70% de participació assolida).



Ara el senyor Mas té uns dies per parlar amb les diferents forces polítiques, dialogar i pactar allò que consideri oportú per tal de governar el país. No s’ha de caure en el parany de ICV i C’s que no volen de cap de les maneres que Artur Mas i Gavarró no assoleixi per segona vegada la presidència de la Generalitat. Això seria trair les urnes, trair al país i trair al poble, ja que ell encapçala la llista que la majoria ha recolzat i en una diferència força considerable en les altres formacions polítiques. Per tant, ERC ha de ser el millor aliat del poble com el senyor Junqueras va dir, i facilitar la investidura del president Mas.

A partir d’aquí s’ha de començar a treballar ràpidament per trobar els punts en comú i afanyar-se a tirar endavant els projectes socials i sobiranistes, que van agafats de la mà. La ciutadania té pressa, la gent ha de marxar de les seves cases, els joves no troben feina, els que en troben està mal pagada, i els joves més talentosos han de marxar a l’estranger. La nostra sanitat i la nostra educació està en perill, la justícia cada vegada fa més distincions entre els poderosos i les classes més populars, les nostres empreses no es poden desenvolupar perquè no tenen unes infraestructures prou competents, el corredor del Mediterrani ens fa falta, i així deu pàgines més. Si us plau senyors/es... INDEPENDÈNCIA JA!

Esquerra Republicana de Catalunya ho té molt clar.

Amics i amigues de Convergència i Unió, aquesta vegada ho teniu fàcil. Incrementem els ingressos (impost de successions a les rendes més elevades i impost a la banca), desfeu tots els pactes als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres administracions amb el dimoni (PP), i si us plau... res de posar al congelador el projecte d’una Catalunya independent. Estaríeu desfent il·lusions i hipotecant el futur de milions de Catalans i Catalanes. Ara més que mai, a per l’estat propi!

VISCA CATALUNYA LLIURE!