29 de nov. 2012

Tornada a la realitat.


Salutacions,
Arrel dels resultats de les últimes eleccions, realitzades el passat diumenge 25 de Novembre, crec necessari realitzar una reflexió sobre la situació en que ens trobem ara per ara.
En primer lloc, considero que ERC com a partit s’ha de sentir profundament orgullós dels resultats obtinguts en aquestes eleccions, superant les previsions més optimistes i arribant a segona força política de Catalunya, igualant gairebé resultats només obtinguts en èpoques prèvies a la primera edició del tripartit.
Per tal de veure-ho millor, aquí tenim els resultats segons les enquestes de diferents medis, incloent els d’altres partits:
Enquesta 18Novembre
elPeriodico
EL PAIS
ABC
La Vanguardia
TV3
CIU (50)
63
62
61
63
54-57
PSC (20)
16
18
17
18
16-18
ERC (21)
20
18
18
15
20-23
ICV (13)
14
10
10
15
10-12
PP (19)
16
19
18
17
16-18
SI (0)
1
0
0
0
0
CUP (3)
1
2
6
2
5-6
C’s (9)
7
6
6
8
6-7

Analitzant aquestes dades per partits veiem:
CIU: Gran davallada, lògic, tot i intentar durant tota la campanya aprofitar el tema independència per tal d’assolir una majoria absoluta, tenint en compte les retallades que estan duent a terme en tots els àmbits afectant gran part de la població dificultant l’accés a, per exemple, els estudis o la sanitat. Tot i que les enquestes feien pensar que podien obtenir uns bons resultats, s’ha demostrat que el poble té memòria i no ha oblidat les dificultats que han creat durant el seu mandat i els que encara vindran, tal i com han dit ells mateixos, el pitjor està per venir.
PSC: L’alternativa sensata... que no ha atret tanta gent com pretenia. Crec que un dels seus grans problemes ha estat utilitzar en aquest precís moment en la seva campanya la paraula federalisme, no pel que suposa, si no perquè fins al moment no semblava que ho tinguessin en ment. En conclusió, un rampell que ha donat l’aparença de ser una ultima proposta, a la desesperada, davant la possible idea d’una Catalunya independent. També comentar que la davallada d’aquest partit ja ve de lluny, i costa valorar si optar pel federalisme ha ajudat a frenar aquesta tendència a la baixa o no. En conclusió, li fa falta temps per tal de redirigir les seves idees i reestructurar-se internament.
ICV: Pujada del partit, concretament uns 128.000 vots més que en les últimes eleccions, que tot i mostrar-se clarament a favor d’una consulta no s’acaba de posicionar en quina seria la seva resposta davant d’aquesta, qüestió que hauria d’anar deixant més clara.
PP: Constant. Com sempre he sentit per part de moltes persones, la dreta sempre va a votar, la falta d’opcions fan que el PP es mantingui força constant en la majoria de les eleccions. Segons ells, s’ha demostrat que l’independentisme ha perdut força, ho deuen dir per la pujada d’ERC? O per l’entrada de les CUP? Dos partits que sabem del cert que busquen la independència, recordant a més el que li costa a CIU pronunciar aquesta paraula.
SI: Inexistents. Tampoc crec que perdem massa, i menys tenint en compte el que va dir al finalitzar les eleccions el senyor López Tena, alguna cosa així com: “Catalunya podia triar entre extingir-se o la independència, i ha triat extingir-se”. Dubto molt que la extinció o no de Catalunya depengués directament de la presència de SI en el parlament.
CUP: La novetat. Partit del qual és sabuda la bona feina realitzada en els ajuntaments dels pobles, però que caldrà veure com actuen en aquest nou entorn.
C’s: Pujada esperada, tot i que superant les seves pròpies expectatives. Objectivament, cal dir que la seva campanya antiindependentista, la qual fan arribar a un extrem massa radical, però de caràcter social els hi ha sortit bé.
Finalment, ens trobem en una situació on CIU està buscant el suport principalment de ERC, també del PSC i on sabem del cert que no pactarà amb ICV.
Així doncs, pel que fa als pactes, considero que CIU ha de trencar del tot amb el PP, i que en el cas de realitzar un pacte amb ERC, s’ha d’anar amb molt de compte. M’explico, com he comentat anteriorment, les retallades més fortes estan per venir, cosa que provocarà una defallida encara més gran per part de CIU, aquestes retallades acabaran afectant també a qui mostri suport a CIU, més en el cas d’ERC, partit que es manifesta en contra d’aquestes mateixes retallades. Per tant, en el cas de realitzar algun pacte amb CIU, considero convenient fer-ho més aviat de forma externa i posant condicionants en alguns punts que es creguin convenients, tal i com en Junqueras ha comentat: “No cal entrar al govern, es pot fer perfectament des de l’oposició”.
A més a més, cal anar amb compte amb CIU, el mateix Oriol Pujol ha admès que el dret a decidir estarà “al congelador” amb aquestes paraules en unes declaracions a TV3: "Si el país no és governable en el seu dia a dia, li asseguro que el dret a decidir estarà al congelador durant molt de temps".
Aquestes declaracions les interpreto com una forma de pressionar a altres partits a pactar amb ells, però donant la sensació de que seran ells els que posaran les condicions, quan considero molt més oportú, tal i com he comentat unes línies just a sobre, que aquestes condicions en cas de pacte haurien de ser posades per l’altre partit.
Com a conclusió a tot això, crec que CIU es guarda el dret a decidir a la recàmera per tirar cap a on més li convingui.
I ja per acabar, el títol d’aquest petit article, Tornada a la realitat, fa referència a que, tot i que s’ha de seguir endavant cap a la independència, no hem de perdre el nord i hem de tenir en compte tots els problemes que hi ha actualment degut a la forta crisi que ens afecta a tots i totes. Tal i com va dir en Junqueras: “Alegria difícil de dissimular, però amb una gran preocupació per la situació del país”.

27 de nov. 2012

Eleccions 25N, reflexions.

Benvolguts/es,

Les JERC Móra d’Ebre estem valorant, analitzant i paint l’orgia emocional i electoral viscuda per tots plegats en la jornada de diumenge.

Creiem que els resultats obtinguts a les urnes són satisfactoris per Esquerra Republicana de Catalunya tot superant les enquestes més optimistes i assolint la segona posició potencial al Parlament de Catalunya amb 21 diputats. Tot i aquesta primera visió optimista, cal dir que nosaltres no som els vencedors d’aquestes eleccions, però celebrem que ho sigui un partit sobiranista. Arran dels esdeveniments viscuts l’11 de setembre de 2012, Convergència i Unió va fer un gir en la seva política nacional i amb un gest honorable i democràtic van escoltar la veu del poble i van decidir apostar pel que aquest vol, la independència (encara que els hi costi tant pronunciar aquesta paraula). El president de la Generalitat va anunciar que convocaria eleccions, i se’l va criticar per aquest fet per diversos motius.
En aquest marc, les JERC Móra d’Ebre creiem que no hi ha cap altra manera millor per conèixer els anhels d’un poble que exercint democràticament el dret de votar i, per tant, tot i les altres fórmules exposades en anterioritat a les eleccions d’aquest diumenge, ara tenim la certesa del que vol Catalunya, tenint en compte l’alta participació d’aproximadament un 70%.

Concretament, els resultats electorals van ser els següents:
Ciu: 50 (37,04%), ERC: 21 (15,56%), PSC: 20 (14,81%), PP: 19 (14,07%), ICV: 13 (9,63%) C’s: 9 (6,67%), CUP: 3 (2,22%).

Durant la campanya electoral es van definir diverses propostes per al procés nacional que definim de la següent manera:

-          Estat propi o independència: Defensat per ERC, CIU i les CUP.
-          Federalisme (o com va dir el Sr. Navarro, viure en el país de les meravelles): Defensat pel PSC.
-          Continuisme o autonomisme (o edat mitjana): Defensat pel PP i C’s.
-          Dret a decidir (i quan sapiguem que diuen els Catalans ja ens definirem): Defensat per ICV.

En qualsevol cas trobem un escenari parlamentari clarament afí a l’escissió de Catalunya vers el regne d’Espanya. (Políticament i no físicament com alguna premsa de la caverna va arribar a plantejar).
Aquells que no creguin el fet d’aquesta superioritat independentista, suposem que és pel fet de no haver cursat l’assignatura de matemàtiques bàsica del cicle elemental de l’escola o simplement pel fet que sumar suposa acceptar aquesta realitat.

Fem l’exercici doncs:

- Independència = CIU+ ERC + CUP= 50 + 21 + 3 = 74 = 54, 81%
- Utopia, vull dir... Alicia en, vull dir... que no s’ho creuen ni ells, vull dir... Rubalcaba, vull dir... si, Federalisme= PSC = 20 = 14,81%
- Edat mitjana, repressió, dretes més ràncies, Aznar, Rajoy, toxina botulínica, espoli, desigualtat social, si, Continuisme = PP + C’s= 19+9= 28= 20,74%
- Dret a decidir= (sense tenir ni idea del que ells mateixos decidiran en cas de que finalment puguem decidir en el supòsit dels supòsits que l’estat Espanyol ens deixi o no ens deixi i anant o no anant en bicicleta) ICV= 13= 9,63%

Tenint en compte que en aquesta legislatura el que es tracta és de realitzar un referèndum o una consulta, és a dir, atorgar el dret a decidir als ciutadans de Catalunya, hem de tenir en compte que, a CIU, ERC i les CUP, s’hauran de sumar els amics de ICV. És a dir:
CIU+ERC+CUP+ICV= 50+21+3+13= 87= 64,44%

Per tant, ens trobem en un escenari nacional on la independència guanya per majoria absoluta (54,81%) i el dret a decidir guanya per golejada clara (64, 44% dels electors amb la legitimitat que suposa el 70% de participació assolida).



Ara el senyor Mas té uns dies per parlar amb les diferents forces polítiques, dialogar i pactar allò que consideri oportú per tal de governar el país. No s’ha de caure en el parany de ICV i C’s que no volen de cap de les maneres que Artur Mas i Gavarró no assoleixi per segona vegada la presidència de la Generalitat. Això seria trair les urnes, trair al país i trair al poble, ja que ell encapçala la llista que la majoria ha recolzat i en una diferència força considerable en les altres formacions polítiques. Per tant, ERC ha de ser el millor aliat del poble com el senyor Junqueras va dir, i facilitar la investidura del president Mas.

A partir d’aquí s’ha de començar a treballar ràpidament per trobar els punts en comú i afanyar-se a tirar endavant els projectes socials i sobiranistes, que van agafats de la mà. La ciutadania té pressa, la gent ha de marxar de les seves cases, els joves no troben feina, els que en troben està mal pagada, i els joves més talentosos han de marxar a l’estranger. La nostra sanitat i la nostra educació està en perill, la justícia cada vegada fa més distincions entre els poderosos i les classes més populars, les nostres empreses no es poden desenvolupar perquè no tenen unes infraestructures prou competents, el corredor del Mediterrani ens fa falta, i així deu pàgines més. Si us plau senyors/es... INDEPENDÈNCIA JA!

Esquerra Republicana de Catalunya ho té molt clar.

Amics i amigues de Convergència i Unió, aquesta vegada ho teniu fàcil. Incrementem els ingressos (impost de successions a les rendes més elevades i impost a la banca), desfeu tots els pactes als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres administracions amb el dimoni (PP), i si us plau... res de posar al congelador el projecte d’una Catalunya independent. Estaríeu desfent il·lusions i hipotecant el futur de milions de Catalans i Catalanes. Ara més que mai, a per l’estat propi!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

2 d’oct. 2012

Benvinguda Amposta!



Intervenció de Tardà
Ahir es va sumar oficialment la secció local d’Amposta, una més de l’Ebre al projecte de les JERC.

Grup de militants de les JERC
d’Amposta i altres S.L. amb Tardà
La nova Secció Local és ni més ni menys que la de Amposta, una de les poblacions més importants de les Terres de l’Ebre

Lo congres de constitució de les JERC
d’Amposta va contar en més de 60 assistents.

Durant l’acte vam poder escoltar els parlaments de Gerard Gomez, portaveu de les JERC, Cristian Dasi, portaveu de les JERC Amposta, i de Joan Tardà, diputat al parlament de l’estat Espanyol per ERC-R’cat-CatalunyaSí.


Adjunto lo vídeo resum del congres de constitució.


3 de jul. 2012

Nova pàgina del Facebook de les Terres de l’Ebre


Avui s’ha creat la pàgina del Facebook de les JERC Terres de l’Ebre, per tal de tenir un punt de trobada dels joves independentistes de les Terres de l’Ebre. Han aquesta pàgina podreu trobar tota la informació dels actes i activitats que realitzen les JERC i les JERC a les Terres de l’Ebre, igual que noticies destacades del nostre territori.

Desitgem que vos agradi la nostra pàgina i que fiqueu “m’agrada”, a la part dreta del Bloc teniu lo gadget per a que pugeu ficar "m’agrad"a a la pàgina del Facebook.
Gràcies!

Visca les Terres de l’Ebre i visca Catalunya lliure!!!

17 de juny 2012

Felicitats Sant Carles de la Ràpita!


Mesa del congres de constitució de les JERC la Ràpita, amb:
Gerard Gómez, Xavi Reverte, i Lluís Salvadó (d’esquerra a dreta).
Ahir es va sumar oficialment una secció local més de l’Ebre al projecte de les JERC.

Al congres de constitució de les JERC de la Ràpita van assistir unes 40 persones, entre els quals hi havia gent de les JERC de l’Ebre i de la permanent de les JERC.

En l’acte vam poder escoltar els parlaments de Gerard Gomez, portaveu de les JERC, Xavi Reverte, portaveu de les JERC la Ràpita, i de Lluís Salvadó, secretari general adjunt d'Esquerra Republicana de Catalunya i ex-militant de les JERC la Ràpita.


Algunes de les cites que ahir es van poder escoltar van ser:

 

Gerard Gómez: El jovent tenim molt clar que ens cal fer un pas endavant, perquè qui rescatarà el país no serà Bankia ni els diners que injecti el Banc Central Europeu, qui rescatarà el país serà la força del jovent i serà quan diguem prou i ens posem a construir un país nou, que és el canvi més radical que s’hi pot fer.

Xavi Reverte: Ara es el moment que cal sortir, que cal defensar lo nostre riu les nostres tradicions. Tal i com van fer els nostres iaios, els nostres pares, los iaios de muns pares i tota la gent que van lluitar pel nostre i ho van aconseguir, és una llàstima deixar-ho perdre.

Lluis Salvadó: Tenim un gran oportunitat d’articular-mos davant d’un problema greu com és el pla de conca i esdevenir el referent de la gent que té ganes de defensar la cultura, les tradicions i del què és propi d’aquesta terra.

17 de maig 2012

Ànims Rasquera!!



Vista de l'incendi des de Móra d'Ebre
Ràbia, impotència, tristesa... són alguns dels sentiments que sentim els habitants de la Ribera d'Ebre desprès de que el passat dimarts es declarés l’incendi a Rasquera. Des de llavors, ja en són tres mil les hectàrees que desgraciadament hem perdut, i encara a hores d'ara el foc continua sense estar controlat, cremant la nostra comarca i la veïna.


Explicada la situació, també ens agradaria mostrar el nostre descontent amb la conselleria d’interior de la Generalitat de Catalunya... el motiu? El gast realitzat per part d'aquesta en equipaments policials, traient pressupost als agents rurals i bombers, cosa que no es pot tolerar.Un exemple d'això, es lo famós helicòpter que ahir va estar tot el dia sobrevolant Barcelona, centrant-se principalment per la Diagonal, vigilant els moviments que s'estaven realitzant davant de la seu de “la Caixa” a l'altura de Maria Cristina. Al mateix temps, a Rasquera s'estava vivint un drama que encara continua ara, per tant, nosaltres ens preguntem: Perquè les despeses d'aquest helicòpter no es van destinar al control del incendi?
Finalment, mencionar que les noticies que en tenim de l'evolució de l'incendi semblen indicar que quedarà controlat aquesta mateixa tarda, i així ho esperem.
Dit això, donem tot el nostre suport incondicional a Rasquera, sense oblidar el Perelló, Tivenys i Benifallet, zones també afectades. Ja que no és una catàstrofe per aquestes zones mencionades, sinó per totes les riberenques i riberencs igual que per a tots els habitants de les Terres de l’Ebre.

14 de maig 2012

Un mes desprès...


Ahir es va complir tot just un mes de la celebració del Congrés de constitució de les JERC a Móra d'Ebre. Va ser un acte senzill que va comptar amb una cinquantena d'assistents. Entre aquests, hi havien companys de les JERC de Tortosa, companys d'ERC d'arreu de la comarca i simpatitzants tant d'ERC com de les JERC de la nostra població.


A l'acte es van poder presenciar diversos parlaments, començant amb el de Manel Launes, portaveu de les JERC de Móra d'Ebre, seguit per en Gerard Gomez, portaveu nacional de les JERC, i finalitzant amb Antoni Cutrona, president d'ERC a Móra d'Ebre. També, sense avís previ, es va demanar la paraula a la Mònica Amorós, la qual va accedir a dirigir unes paraules ja que, juntament amb en Xavier Liviano, el qual no va poder assistir i del qual vam rebre un correu de suport, van ser els impulsors de les JERC per primer cop en la nostra població.A continuació adjuntem el discurs del nostre portaveu Manel Launes per als possibles interessats que encara no hagin tingut l'oportunitat de llegir-lo:

Hola, molt bones tardes a tothom. Primer de tot agrair la vostra assistència a l’acte, i en especial als membres que m’acompanyen a la taula que són en Gerard Gómez, el cap de les JERC a nivell nacional, la Sílvia Casola, secretària de la dona de les JERC, a Toni Cutrona, president d’ERC a Móra d’Ebre i a l’Andrea Pedret i a l’Àlex de la Guia, els meus companys d’aquest projecte que encetem avui aquí a Móra d’Ebre. Jo no cal que em presenti perquè sé que tots em coneixeu més o menys, però en qualsevol cas dir-vos que sóc en Manel Launes i que seré el portaveu de les JERC aquí a Móra.

Bé, un cop fets els agraïments i presentacions, m’agradaria explicar-vos els motius d’aquesta creació de secció local de les JERC a Móra d’Ebre, i n’hi ha moltíssims de punts que ens han fet impulsar el projecte.

En primer lloc us diré que les JERC, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, és una organització política juvenil orientada al sentiment catalanista o independentista profund que lluita per la llibertat del territori dels països catalans, i no cal dir, a més, que les nostres polítiques estan enfocades a la socialdemocràcia. Però bé, tampoc cal que us expliqui massa cosa sobre aquest assumpte perquè imagino que el Gerard també voldrà fer-ne esment.

Continuaré amb la part que ens pertoca al nostre municipi. A les últimes eleccions municipals, se’m va proposar des de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya de formar part de les llistes electorals, fet que em va afalagar bastant però que per altra part no em cridava en un principi l’atenció. Jo estava cursant primer de carrera a la politècnica de Catalunya, feia relativament poc que havia deixat l’institut de Móra, i és evident que no tenia tot el temps que m’hagués agradat per dedicar al que se m’estava proposant. Però després de rumiar-ho molt, després de conèixer a la gent d’esquerra, després d’informar-me i de conèixer en profunditat el projecte que s’estaven plantejant, vaig decidir acceptar. I no va ser una decisió fàcil, creieu-me. Formar part d’una llista electoral, suposa una sèrie de responsabilitats sobretot si es dona el cas de sortir elegit a les urnes. Per altra banda jo sabia que era pràcticament impossible que això succeís sobretot analitzant els antecedents de les votacions a Móra d’Ebre i per l’ambient que es respirava d’autèntica eufòria per part del grup de convergència i unió. Efectivament així va ser i ara al nostre poble governa CIU en majoria absoluta i ERC només té la representació d’un regidor, en Josep Anton Moreno.

Però tot i això, continuo pensant que el projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya és el millor pel nostre municipi i també per Catalunya. No és cap secret que l’estat Espanyol ens roba cada dia a tots els Catalans unes quantitats brutals de diners i que la majoria d’aquests van destinats a inversions per altres regions. Només cal que ens fixem una miqueta amb els ridículs pressupostos presentats per Rajoy on massa diners van destinats a un AVE que no està dissenyat per les necessitats de les persones, sinó que està dissenyat per la necessitat d’un estat centralista amb por, amb por de la senyora Merkel i del senyor Sarkozi, però també amb por dels Catalans. Si el senyor Rajoy penses només en termes econòmics com ell sempre està assenyalant, no creieu que el corredor mediterrani seria una de les seves prioritats? Tot això... tot això ho fa la por... La por de que Catalunya, sense un estat que l’oprimeix i l’ofega a cada segon que pot marxi i es converteixi en una potència europea i mundial com tants i tants economistes estan concloent en els seus estudis sobre Catalunya.
Quants anys més haurem de veure com els nostre metges o els nostre enginyers marxen a l’estranger perquè Espanya no els hi està donant una oportunitat?
Quant més aguantarem amb els braços creuats veient que els treballadors de la salut pública surten al carrer queixant-se per les precàries condicions amb que han de treballar? I els nostres nens i nenes que van a l’escola? De veritat els deixarem en un estat que no els pot proporcionar allò que necessiten, i que construeix AVES sense sentit en lloc d’escoles i inversions en educació?

Per tot això i per tantes altres coses més, els meus companys i jo varem decidir entrar en acció. No vull que penseu que som uns presumptuosos i que la nostra intenció ja des del principi aquí a Móra d’Ebre és arreglar el país. Aquesta no és la realitat. Nosaltres només volem participar en el nostre granet de sorra i en el que humilment puguem en quant al procés liberalitzador dels Països Catalans. I no només ho fem perquè Espanya ens roba, i per tot el que explicat abans, que crec que és evident, sinó que també ho fem en memòria i en respecte d’aquells que han lluitat, que han patit, o que han mort defensant això, defensant la llibertat d’un poble. No oblidem que l’any 2014, farà 300 anys de l’entrada de les tropes de Felip V a Barcelona, i no en tingueu cap dubte que des d’aquí, des de les JERC Móra d’Ebre prendrem la paraula i ens sentiran, farem que els nostres avantpassats es sentin orgullosos de nosaltres. No ho oblideu... el 2014, tal i com diu el cant dels segadors: que tremoli l’enemic...

En qualsevol cas... ja hi arribarem al 2014. Ara hem de pensar en les accions més immediates. I no penseu que tant que he parlat de Catalunya i d’Espanya etcètera, m’estic oblidant de Móra d’Ebre i de la comarca. No, res més lluny de la realitat. Móra d’Ebre és el municipi que m’ha vist néixer i créixer, i per molt que per circumstàncies de la vida hagi de marxar temporalment, sapigueu que aquí hi tinc el meu lloc i espero que res ni ningú m’hi separi. Dit això, nosaltres des de les JERC Móra d’Ebre farem un seguiment acurat de l’acció de govern (actualment del de Convergència i Unió) i a través del nostre Facebook, Twitter o d’altres vies de comunicació manifestarem les nostres opinions. També organitzarem actes, events, xerrades etc. que considerem interessants pel poble. Ja anuncio que el dia de Sant Jordi estarem a la vostra disposició a la plaça de dalt juntament amb els companys d’ERC, i també us avanço que el dia 18 de juliol d’enguany retrem un solemne homenatge als republicans caiguts durant la guerra civil que precisament es va iniciar aquell dia. Més endavant ja anunciarem mitjançant facebook pròximes activitats. Espero que hi participeu activament.

Ara si em permeteu i per anar acabant us explicaré el meu afany personal en tot aquest assumpte. Jo no tinc vocació de polític, si la tingués estaria estudiant ciències polítiques. Si m’hi he involucrat és per l’estima que li tinc a les meves arrels, al meu territori, a la meva llengua... i el que veig és que el que es necessita són persones amb ganes de defensar-ho tot això. Perquè si ens quedem de braços plegats “som pell, hem begut oli, els gegants se’ns menjaran i ens engoliran, i ni tan sols sabran el gust que tenim.” És per això que animo a tots aquells que no tinguin ganes de ser ni engolits, ni digerits, i que tinguin ganes de lluitar, que s’uneixin a nosaltres, els rebrem amb els braços oberts. La política no està feta exclusivament pels polítics, la política està dissenyada per tots aquells que tinguin inquietuds i tinguin la voluntat de resoldre-les. Per això, avui us animo a tots aquells joves que s’hagin identificat amb el meu missatge es posin en contacte amb mi, amb l’Andrea o amb l’Àlex, i aquells que ja no són tan joves, que es posin en contacte amb en Toni, perquè tots plegats serem més forts.

Doncs bé, dit això, per part meva res més, tornar a agrair, i ara, públicament als meus companys, que hagin dipositat la seva confiança en mi i m’hagin designat el seu portaveu. I ara li passo la paraula al meu amic i company Gerard, cap de les JERC.
  
Moltes gràcies a tots els que hi van poder assistir i a tots els lectors d'aquesta entrada pel seu suport.

5 de maig 2012

Les JERC de les Terres de l’Ebre en contra del possible Transvasament del riu Ebre

Durant aquestes últimes setmanes, les Terres de l’Ebre han tornar a estar en el punt de mira del govern espanyol i, de nou, no per una bona noticia.

La Confederación Hidrológica Española (CHE) va anunciar el cabal mínim que ha de tenir el riu Ebre a l'estació de Tortosa. La proposta de cabals ecològics s'inclou en el Pla Hidrològic de Conca. La CHE situa una mitjana de 106,9 m3/s de cabal mínim a la desembocadura, que és pràcticament la mateixa que el règim del pla hidrològic vigent, aprovat l'any 1998, de 100 m3/s. Aquestes xifres, però, queden lluny del règim defensat per la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. El plantejament de la Comissió per a la Sostenibilitat demanava que el cabal se situés entre 270 i 350 metres cúbics per segon, segons l'època de l'any. Les JERC Terres de l'Ebre rebutgem aquesta proposta considerant que es rebaixen els cabals ambientals per tenir un transvasament encobert, perquè els cabals proposats són similars al Pla Hidrològic del Govern d'Aznar.

Per si no fos poc, aquest divendres el Consell de Ministres anunciava la recentralització de les competències en les competències hidrogràfiques que recorren més d’una comunitat autònoma, com és el cas de l’Ebre. Això vol dir, en definitiva, que el govern espanyol podrà decidir com gestiona l’aigua del riu obrint les portes a la recuperació del Plan Hidrològico Nacional, que incloïa el transvasament de l’Ebre.
Des de les JERC Terres de l’Ebre, rebutgem aquest nou atac contra el patrimoni natural de la gent de les Terres de l’Ebre. El riu es la columna vertebral sobre la que hem construït una manera de viure i la nostra economia i així volem que continuï per a futures generacions. Els joves ebrencs també volem poder desenvolupar les nostres vides al territori on hem nascut. Per això les JERC defensem que l’aigua no és una mercaderia amb la que poder especular ni ha de servir de moneda de canvi polític.

Exigim, també, el compliment de la Directiva marc de l’Aigua de la Unió Europea.

#loriuesvida