17 de maig 2012

Ànims Rasquera!!



Vista de l'incendi des de Móra d'Ebre
Ràbia, impotència, tristesa... són alguns dels sentiments que sentim els habitants de la Ribera d'Ebre desprès de que el passat dimarts es declarés l’incendi a Rasquera. Des de llavors, ja en són tres mil les hectàrees que desgraciadament hem perdut, i encara a hores d'ara el foc continua sense estar controlat, cremant la nostra comarca i la veïna.


Explicada la situació, també ens agradaria mostrar el nostre descontent amb la conselleria d’interior de la Generalitat de Catalunya... el motiu? El gast realitzat per part d'aquesta en equipaments policials, traient pressupost als agents rurals i bombers, cosa que no es pot tolerar.Un exemple d'això, es lo famós helicòpter que ahir va estar tot el dia sobrevolant Barcelona, centrant-se principalment per la Diagonal, vigilant els moviments que s'estaven realitzant davant de la seu de “la Caixa” a l'altura de Maria Cristina. Al mateix temps, a Rasquera s'estava vivint un drama que encara continua ara, per tant, nosaltres ens preguntem: Perquè les despeses d'aquest helicòpter no es van destinar al control del incendi?
Finalment, mencionar que les noticies que en tenim de l'evolució de l'incendi semblen indicar que quedarà controlat aquesta mateixa tarda, i així ho esperem.
Dit això, donem tot el nostre suport incondicional a Rasquera, sense oblidar el Perelló, Tivenys i Benifallet, zones també afectades. Ja que no és una catàstrofe per aquestes zones mencionades, sinó per totes les riberenques i riberencs igual que per a tots els habitants de les Terres de l’Ebre.

14 de maig 2012

Un mes desprès...


Ahir es va complir tot just un mes de la celebració del Congrés de constitució de les JERC a Móra d'Ebre. Va ser un acte senzill que va comptar amb una cinquantena d'assistents. Entre aquests, hi havien companys de les JERC de Tortosa, companys d'ERC d'arreu de la comarca i simpatitzants tant d'ERC com de les JERC de la nostra població.


A l'acte es van poder presenciar diversos parlaments, començant amb el de Manel Launes, portaveu de les JERC de Móra d'Ebre, seguit per en Gerard Gomez, portaveu nacional de les JERC, i finalitzant amb Antoni Cutrona, president d'ERC a Móra d'Ebre. També, sense avís previ, es va demanar la paraula a la Mònica Amorós, la qual va accedir a dirigir unes paraules ja que, juntament amb en Xavier Liviano, el qual no va poder assistir i del qual vam rebre un correu de suport, van ser els impulsors de les JERC per primer cop en la nostra població.A continuació adjuntem el discurs del nostre portaveu Manel Launes per als possibles interessats que encara no hagin tingut l'oportunitat de llegir-lo:

Hola, molt bones tardes a tothom. Primer de tot agrair la vostra assistència a l’acte, i en especial als membres que m’acompanyen a la taula que són en Gerard Gómez, el cap de les JERC a nivell nacional, la Sílvia Casola, secretària de la dona de les JERC, a Toni Cutrona, president d’ERC a Móra d’Ebre i a l’Andrea Pedret i a l’Àlex de la Guia, els meus companys d’aquest projecte que encetem avui aquí a Móra d’Ebre. Jo no cal que em presenti perquè sé que tots em coneixeu més o menys, però en qualsevol cas dir-vos que sóc en Manel Launes i que seré el portaveu de les JERC aquí a Móra.

Bé, un cop fets els agraïments i presentacions, m’agradaria explicar-vos els motius d’aquesta creació de secció local de les JERC a Móra d’Ebre, i n’hi ha moltíssims de punts que ens han fet impulsar el projecte.

En primer lloc us diré que les JERC, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, és una organització política juvenil orientada al sentiment catalanista o independentista profund que lluita per la llibertat del territori dels països catalans, i no cal dir, a més, que les nostres polítiques estan enfocades a la socialdemocràcia. Però bé, tampoc cal que us expliqui massa cosa sobre aquest assumpte perquè imagino que el Gerard també voldrà fer-ne esment.

Continuaré amb la part que ens pertoca al nostre municipi. A les últimes eleccions municipals, se’m va proposar des de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya de formar part de les llistes electorals, fet que em va afalagar bastant però que per altra part no em cridava en un principi l’atenció. Jo estava cursant primer de carrera a la politècnica de Catalunya, feia relativament poc que havia deixat l’institut de Móra, i és evident que no tenia tot el temps que m’hagués agradat per dedicar al que se m’estava proposant. Però després de rumiar-ho molt, després de conèixer a la gent d’esquerra, després d’informar-me i de conèixer en profunditat el projecte que s’estaven plantejant, vaig decidir acceptar. I no va ser una decisió fàcil, creieu-me. Formar part d’una llista electoral, suposa una sèrie de responsabilitats sobretot si es dona el cas de sortir elegit a les urnes. Per altra banda jo sabia que era pràcticament impossible que això succeís sobretot analitzant els antecedents de les votacions a Móra d’Ebre i per l’ambient que es respirava d’autèntica eufòria per part del grup de convergència i unió. Efectivament així va ser i ara al nostre poble governa CIU en majoria absoluta i ERC només té la representació d’un regidor, en Josep Anton Moreno.

Però tot i això, continuo pensant que el projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya és el millor pel nostre municipi i també per Catalunya. No és cap secret que l’estat Espanyol ens roba cada dia a tots els Catalans unes quantitats brutals de diners i que la majoria d’aquests van destinats a inversions per altres regions. Només cal que ens fixem una miqueta amb els ridículs pressupostos presentats per Rajoy on massa diners van destinats a un AVE que no està dissenyat per les necessitats de les persones, sinó que està dissenyat per la necessitat d’un estat centralista amb por, amb por de la senyora Merkel i del senyor Sarkozi, però també amb por dels Catalans. Si el senyor Rajoy penses només en termes econòmics com ell sempre està assenyalant, no creieu que el corredor mediterrani seria una de les seves prioritats? Tot això... tot això ho fa la por... La por de que Catalunya, sense un estat que l’oprimeix i l’ofega a cada segon que pot marxi i es converteixi en una potència europea i mundial com tants i tants economistes estan concloent en els seus estudis sobre Catalunya.
Quants anys més haurem de veure com els nostre metges o els nostre enginyers marxen a l’estranger perquè Espanya no els hi està donant una oportunitat?
Quant més aguantarem amb els braços creuats veient que els treballadors de la salut pública surten al carrer queixant-se per les precàries condicions amb que han de treballar? I els nostres nens i nenes que van a l’escola? De veritat els deixarem en un estat que no els pot proporcionar allò que necessiten, i que construeix AVES sense sentit en lloc d’escoles i inversions en educació?

Per tot això i per tantes altres coses més, els meus companys i jo varem decidir entrar en acció. No vull que penseu que som uns presumptuosos i que la nostra intenció ja des del principi aquí a Móra d’Ebre és arreglar el país. Aquesta no és la realitat. Nosaltres només volem participar en el nostre granet de sorra i en el que humilment puguem en quant al procés liberalitzador dels Països Catalans. I no només ho fem perquè Espanya ens roba, i per tot el que explicat abans, que crec que és evident, sinó que també ho fem en memòria i en respecte d’aquells que han lluitat, que han patit, o que han mort defensant això, defensant la llibertat d’un poble. No oblidem que l’any 2014, farà 300 anys de l’entrada de les tropes de Felip V a Barcelona, i no en tingueu cap dubte que des d’aquí, des de les JERC Móra d’Ebre prendrem la paraula i ens sentiran, farem que els nostres avantpassats es sentin orgullosos de nosaltres. No ho oblideu... el 2014, tal i com diu el cant dels segadors: que tremoli l’enemic...

En qualsevol cas... ja hi arribarem al 2014. Ara hem de pensar en les accions més immediates. I no penseu que tant que he parlat de Catalunya i d’Espanya etcètera, m’estic oblidant de Móra d’Ebre i de la comarca. No, res més lluny de la realitat. Móra d’Ebre és el municipi que m’ha vist néixer i créixer, i per molt que per circumstàncies de la vida hagi de marxar temporalment, sapigueu que aquí hi tinc el meu lloc i espero que res ni ningú m’hi separi. Dit això, nosaltres des de les JERC Móra d’Ebre farem un seguiment acurat de l’acció de govern (actualment del de Convergència i Unió) i a través del nostre Facebook, Twitter o d’altres vies de comunicació manifestarem les nostres opinions. També organitzarem actes, events, xerrades etc. que considerem interessants pel poble. Ja anuncio que el dia de Sant Jordi estarem a la vostra disposició a la plaça de dalt juntament amb els companys d’ERC, i també us avanço que el dia 18 de juliol d’enguany retrem un solemne homenatge als republicans caiguts durant la guerra civil que precisament es va iniciar aquell dia. Més endavant ja anunciarem mitjançant facebook pròximes activitats. Espero que hi participeu activament.

Ara si em permeteu i per anar acabant us explicaré el meu afany personal en tot aquest assumpte. Jo no tinc vocació de polític, si la tingués estaria estudiant ciències polítiques. Si m’hi he involucrat és per l’estima que li tinc a les meves arrels, al meu territori, a la meva llengua... i el que veig és que el que es necessita són persones amb ganes de defensar-ho tot això. Perquè si ens quedem de braços plegats “som pell, hem begut oli, els gegants se’ns menjaran i ens engoliran, i ni tan sols sabran el gust que tenim.” És per això que animo a tots aquells que no tinguin ganes de ser ni engolits, ni digerits, i que tinguin ganes de lluitar, que s’uneixin a nosaltres, els rebrem amb els braços oberts. La política no està feta exclusivament pels polítics, la política està dissenyada per tots aquells que tinguin inquietuds i tinguin la voluntat de resoldre-les. Per això, avui us animo a tots aquells joves que s’hagin identificat amb el meu missatge es posin en contacte amb mi, amb l’Andrea o amb l’Àlex, i aquells que ja no són tan joves, que es posin en contacte amb en Toni, perquè tots plegats serem més forts.

Doncs bé, dit això, per part meva res més, tornar a agrair, i ara, públicament als meus companys, que hagin dipositat la seva confiança en mi i m’hagin designat el seu portaveu. I ara li passo la paraula al meu amic i company Gerard, cap de les JERC.
  
Moltes gràcies a tots els que hi van poder assistir i a tots els lectors d'aquesta entrada pel seu suport.

5 de maig 2012

Les JERC de les Terres de l’Ebre en contra del possible Transvasament del riu Ebre

Durant aquestes últimes setmanes, les Terres de l’Ebre han tornar a estar en el punt de mira del govern espanyol i, de nou, no per una bona noticia.

La Confederación Hidrológica Española (CHE) va anunciar el cabal mínim que ha de tenir el riu Ebre a l'estació de Tortosa. La proposta de cabals ecològics s'inclou en el Pla Hidrològic de Conca. La CHE situa una mitjana de 106,9 m3/s de cabal mínim a la desembocadura, que és pràcticament la mateixa que el règim del pla hidrològic vigent, aprovat l'any 1998, de 100 m3/s. Aquestes xifres, però, queden lluny del règim defensat per la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. El plantejament de la Comissió per a la Sostenibilitat demanava que el cabal se situés entre 270 i 350 metres cúbics per segon, segons l'època de l'any. Les JERC Terres de l'Ebre rebutgem aquesta proposta considerant que es rebaixen els cabals ambientals per tenir un transvasament encobert, perquè els cabals proposats són similars al Pla Hidrològic del Govern d'Aznar.

Per si no fos poc, aquest divendres el Consell de Ministres anunciava la recentralització de les competències en les competències hidrogràfiques que recorren més d’una comunitat autònoma, com és el cas de l’Ebre. Això vol dir, en definitiva, que el govern espanyol podrà decidir com gestiona l’aigua del riu obrint les portes a la recuperació del Plan Hidrològico Nacional, que incloïa el transvasament de l’Ebre.
Des de les JERC Terres de l’Ebre, rebutgem aquest nou atac contra el patrimoni natural de la gent de les Terres de l’Ebre. El riu es la columna vertebral sobre la que hem construït una manera de viure i la nostra economia i així volem que continuï per a futures generacions. Els joves ebrencs també volem poder desenvolupar les nostres vides al territori on hem nascut. Per això les JERC defensem que l’aigua no és una mercaderia amb la que poder especular ni ha de servir de moneda de canvi polític.

Exigim, també, el compliment de la Directiva marc de l’Aigua de la Unió Europea.

#loriuesvida