Ahir es va complir tot just un mes de la celebració del
Congrés de constitució de les JERC a Móra d'Ebre. Va ser un acte senzill que va
comptar amb una cinquantena d'assistents. Entre aquests, hi havien companys de
les JERC de Tortosa, companys d'ERC d'arreu de la comarca i simpatitzants tant
d'ERC com de les JERC de la nostra població.
Hola, molt bones
tardes a tothom. Primer de tot agrair la vostra assistència a l’acte, i en
especial als membres que m’acompanyen a la taula que són en Gerard Gómez, el
cap de les JERC a nivell nacional, la Sílvia Casola, secretària de la dona de
les JERC, a Toni Cutrona, president d’ERC a Móra d’Ebre i a l’Andrea Pedret i a
l’Àlex de la Guia, els meus companys d’aquest projecte que encetem avui aquí a
Móra d’Ebre. Jo no cal que em presenti perquè sé que tots em coneixeu més o
menys, però en qualsevol cas dir-vos que sóc en Manel Launes i que seré el
portaveu de les JERC aquí a Móra.
Bé, un cop fets
els agraïments i presentacions, m’agradaria explicar-vos els motius d’aquesta
creació de secció local de les JERC a Móra d’Ebre, i n’hi ha moltíssims de
punts que ens han fet impulsar el projecte.
En primer lloc
us diré que les JERC, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, és una
organització política juvenil orientada al sentiment catalanista o
independentista profund que lluita per la llibertat del territori dels països
catalans, i no cal dir, a més, que les nostres polítiques estan enfocades a la
socialdemocràcia. Però bé, tampoc cal que us expliqui massa cosa sobre aquest
assumpte perquè imagino que el Gerard també voldrà fer-ne esment.
Continuaré amb
la part que ens pertoca al nostre municipi. A les últimes eleccions municipals,
se’m va proposar des de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya de
formar part de les llistes electorals, fet que em va afalagar bastant però que
per altra part no em cridava en un principi l’atenció. Jo estava cursant primer
de carrera a la politècnica de Catalunya, feia relativament poc que havia
deixat l’institut de Móra, i és evident que no tenia tot el temps que m’hagués
agradat per dedicar al que se m’estava proposant. Però després de rumiar-ho
molt, després de conèixer a la gent d’esquerra, després d’informar-me i de
conèixer en profunditat el projecte que s’estaven plantejant, vaig decidir
acceptar. I no va ser una decisió fàcil, creieu-me. Formar part d’una llista
electoral, suposa una sèrie de responsabilitats sobretot si es dona el cas de
sortir elegit a les urnes. Per altra banda jo sabia que era pràcticament
impossible que això succeís sobretot analitzant els antecedents de les
votacions a Móra d’Ebre i per l’ambient que es respirava d’autèntica eufòria
per part del grup de convergència i unió. Efectivament així va ser i ara al
nostre poble governa CIU en majoria absoluta i ERC només té la representació
d’un regidor, en Josep Anton Moreno.
Però tot i això,
continuo pensant que el projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya és el
millor pel nostre municipi i també per Catalunya. No és cap secret que l’estat
Espanyol ens roba cada dia a tots els Catalans unes quantitats brutals de
diners i que la majoria d’aquests van destinats a inversions per altres
regions. Només cal que ens fixem una miqueta amb els ridículs pressupostos
presentats per Rajoy on massa diners van destinats a un AVE que no està
dissenyat per les necessitats de les persones, sinó que està dissenyat per la
necessitat d’un estat centralista amb por, amb por de la senyora Merkel i del
senyor Sarkozi, però també amb por dels Catalans. Si el senyor Rajoy penses
només en termes econòmics com ell sempre està assenyalant, no creieu que el
corredor mediterrani seria una de les seves prioritats? Tot això... tot això ho
fa la por... La por de que Catalunya, sense un estat que l’oprimeix i l’ofega a
cada segon que pot marxi i es converteixi en una potència europea i mundial com
tants i tants economistes estan concloent en els seus estudis sobre Catalunya.
Quants anys més
haurem de veure com els nostre metges o els nostre enginyers marxen a
l’estranger perquè Espanya no els hi està donant una oportunitat?
Quant més
aguantarem amb els braços creuats veient que els treballadors de la salut
pública surten al carrer queixant-se per les precàries condicions amb que han
de treballar? I els nostres nens i nenes que van a l’escola? De veritat els
deixarem en un estat que no els pot proporcionar allò que necessiten, i que
construeix AVES sense sentit en lloc d’escoles i inversions en educació?
Per tot això i
per tantes altres coses més, els meus companys i jo varem decidir entrar en
acció. No vull que penseu que som uns presumptuosos i que la nostra intenció ja
des del principi aquí a Móra d’Ebre és arreglar el país. Aquesta no és la
realitat. Nosaltres només volem participar en el nostre granet de sorra i en el
que humilment puguem en quant al procés liberalitzador dels Països Catalans. I
no només ho fem perquè Espanya ens roba, i per tot el que explicat abans, que
crec que és evident, sinó que també ho fem en memòria i en respecte d’aquells
que han lluitat, que han patit, o que han mort defensant això, defensant la
llibertat d’un poble. No oblidem que l’any 2014, farà 300 anys de l’entrada de
les tropes de Felip V a Barcelona, i no en tingueu cap dubte que des d’aquí,
des de les JERC Móra d’Ebre prendrem la paraula i ens sentiran, farem que els
nostres avantpassats es sentin orgullosos de nosaltres. No ho oblideu... el
2014, tal i com diu el cant dels segadors: que tremoli l’enemic...
En qualsevol
cas... ja hi arribarem al 2014. Ara hem de pensar en les accions més
immediates. I no penseu que tant que he parlat de Catalunya i d’Espanya
etcètera, m’estic oblidant de Móra d’Ebre i de la comarca. No, res més lluny de
la realitat. Móra d’Ebre és el municipi que m’ha vist néixer i créixer, i per
molt que per circumstàncies de la vida hagi de marxar temporalment, sapigueu
que aquí hi tinc el meu lloc i espero que res ni ningú m’hi separi. Dit això,
nosaltres des de les JERC Móra d’Ebre farem un seguiment acurat de l’acció de
govern (actualment del de Convergència i Unió) i a través del nostre Facebook, Twitter o
d’altres vies de comunicació manifestarem les nostres opinions. També
organitzarem actes, events, xerrades etc. que considerem interessants pel
poble. Ja anuncio que el dia de Sant Jordi estarem a la vostra disposició a la
plaça de dalt juntament amb els companys d’ERC, i també us avanço que el dia 18
de juliol d’enguany retrem un solemne homenatge als republicans caiguts durant
la guerra civil que precisament es va iniciar aquell dia. Més endavant ja
anunciarem mitjançant facebook pròximes activitats. Espero que hi participeu
activament.
Ara si em
permeteu i per anar acabant us explicaré el meu afany personal en tot aquest
assumpte. Jo no tinc vocació de polític, si la tingués estaria estudiant
ciències polítiques. Si m’hi he involucrat és per l’estima que li tinc a les
meves arrels, al meu territori, a la meva llengua... i el que veig és que el
que es necessita són persones amb ganes de defensar-ho tot això. Perquè si ens
quedem de braços plegats “som pell, hem begut oli, els gegants se’ns menjaran i
ens engoliran, i ni tan sols sabran el gust que tenim.” És per això que animo a
tots aquells que no tinguin ganes de ser ni engolits, ni digerits, i que tinguin
ganes de lluitar, que s’uneixin a nosaltres, els rebrem amb els braços oberts.
La política no està feta exclusivament pels polítics, la política està
dissenyada per tots aquells que tinguin inquietuds i tinguin la voluntat de
resoldre-les. Per això, avui us animo a tots aquells joves que s’hagin
identificat amb el meu missatge es posin en contacte amb mi, amb l’Andrea o amb
l’Àlex, i aquells que ja no són tan joves, que es posin en contacte amb en
Toni, perquè tots plegats serem més forts.
Doncs bé, dit
això, per part meva res més, tornar a agrair, i ara, públicament als meus
companys, que hagin dipositat la seva confiança en mi i m’hagin designat el seu
portaveu. I ara li passo la paraula al meu amic i company Gerard, cap de les
JERC.
Moltes gràcies a
tots els que hi van poder assistir i a tots els lectors d'aquesta entrada pel
seu suport.